En este momento, crisis a parte, vivimos muy bien. Me refiero a que nos creamos nuevas necesidades. Eso de que nos hagamos nuevas necesidades ya casi parece una necesidad propiamente dicha. Si a cualquiera de nosotros en una de estas interesantísimas encuestas telefónicas se nos preguntara por aquellas "necesidades" que tenemos en la vida responderíamos cosas como "el teléfono móvil", "la tarjeta de crédito" o "el sexo". Y bien, ¿realmente no podríamos sobrevivir sin estos elementos? Bueno ya sé que depende de la persona. Yo, por ejemplo, tengo un amigo (ahora no recuerdo el nombre) que no podría vivir sin lo último que dije… pero eso ya es un caso aparte. Creo que las drogas funcionan de forma parecida. Mediante el consumo esporádico se crea la necesidad de mantener ese tipo de consumiciones. Acabando haré una última reflexión. Esta creación de necesidades, ¿es voluntaria o involuntaria? Quizá resulte más fácil decir que aquel rockero que esnifa droga lo haga por voluntad propia, pero, ¿qué hay de aquél que no se puede "desenganchar" de la televisión, de la moda, o del facebook? Lo que en un primer momento pasa desapercibido (típico: yo controlo) de forma inconsciente, acaba aconteciendo algo necesariamente (y lamentablemente) consciente. El bello paso de lo inconsciente -y encubierto- a lo consciente.
Vayan ustedes con cuidado a ver a que acaban aficionados. O quizá, más que aficionados. Por cierto, una de mis "necesidades" es ver la fotografía (junto al comentario) de la edición noche de Noticias en Cuatro.
Dublín. '08
...temps d'exàmens...
4 comentarios:
Espero no ser jo el teu amic que no pot viure sense la tercera necessitat.
Llavors tindries dos amics que no poden viure sense la tercera necessitat.
Però jo crec que el tema està en necessitats absurdes i prescindibles (facebook, mòvil) i necessitats imprescindibles (un mateix, internet o el señor de los anillos). El problema és que ens estan intentant prioritzar les imprescindibles per fer-nos oblidar del que realment és imprescindible a la nostra vida.
No m'agrada tenir necessitats (tot i tenir-ne, sense voler-ho, un munt), acaben per esdevenir vicis.
No sé si és que l'Edu té una superioritat de capacitat cognitiva o què, però no l'acabo d'entendre mai. M'he llegit la última frase unes 6 o 7 vegades i trobo que no estic al seu nivell intel·lectual xD
serà cosa dels psicòlegs?
que vagi bé l'estudi :D
Jejeje gràcies pels piropos però tots esteu al meu nivell intel·lectual o per sobre. Parlo una mica que la societat ens fa prioritzar unes necessitats que en realitat no ho són (rollo la tele amb programes de merda, facebooks, sexe anal...) i ens fa oblidar de coses que realment importen (de quina matéria està feta la carcassa d'un arbre, d'on venim, les relacions entre les persones...)
Espero haver aclarit (que aclarit s'assembla molt a claire no?) el dubte ^^
Tothom té moltes necessitats, algunes són imprescindibles, de fet n'hi ha poques que realment ho siguin, com menjar, anar vestit,... i d'altres que ens les hem creat nosaltres o la societat o inclús el consumisme. D'aquest tipus de necessitats segur que tots en podríem arribar a prescindir. Crec que tenim una gran capacitat d'adaptació i igual que estem acostumats a milers de coses que ens fan la vida més còmode ens adaptaríem a prescindir d'elles.
Però tú que prefereixes anar en cotxe als llocs o anar caminant? en el fons el cotxe no és una necessitat imprescindible i com això moltes altres coses.
Publicar un comentario