10.4.10

Nike - Tiger Woods




En el spot, que apenas dura 30 segundos, se ve a un Tiger con cara de arrepentimiento en primer plano. De fondo se escucha la voz en off de su padre, fallecido en 2006, hablando de asumir responsabilidades: "Tiger, soy más propenso a ser inquisitivo para promover la discusión. Quiero saber en qué estabas pensando. Quiero saber qué sientes y si aprendiste algo". Tiger no pronuncia palabra alguna. El anuncio termina con el logotipo de Nike. La idea de esta nueva campaña publicitaria es promover la discusión. El ser humano comete errores y está capacitado par asumirlos y rectificar.

¿Qué opina?

9.4.10

Dia 1

T'has posat mai a escoltar un CD?
Ja m'entens, no em refereixo a estar-ho sentint mentre fas qualsevol cosa...
La meva resposta segurament seria un "no tinc prou temps" però això, creu-me, és mentida.
Ahir vaig anar a una presentació d'un CD. Amb presentació vull dir que encara no ho han posat a la venda. La veritat és que era una situació un tant estranya (poc freqüent) i per això la volia descriure.

El dia abans, el grup ens va citar a l’SGAE (sí, sí el últimament tant criticat recinte) a una hora en concret dient que farien una presentació. Finalment, a l’hora indicada vam poder accedir a la petita sala. Unes 40 persones seriem les afortunades d’escoltar-ho dues setmanes abans de que sortís a la venda.

Davant nostre, a pocs metres, el grup va fer un speech de com ells descrivien el disc, que esperaven i poc més. A continuació van marxar a una sala adjunta i ens van posar el CD. Hi havia uns tres o quatre altaveus per la sala. Aquest va ser el primer contacte. Potser el volum estava massa alt com per apreciar al detall cada cançó i les condicions no eren les òptimes, ja que molta gent parlava, però em va resultar molt curiós.

A mig disc, van parar-ho, i els components del grup ens van demanar el nostre paper ja que tret de molt poca gent, ningú havia escoltat encara aquelles melodies. Vam acabar de sentir-ho i finalment ens vam acomiadar (més aviat va ser un “fins un altre”) dels cantants.

Érem un grup heterogeni. Tot i així, tots nosaltres érem verges a les cançons que sentíem. A més, teníem al grup molt a prop i casi bé que podien sentir les nostres impressions inicials. Era excitant apreciar música nova (amb la sensació tant indescriptible que sol deixar la primera vegada) i al mateix temps compartir-ho per una banda amb gent desconeguda i per altre amb els mateixos compositors, tot fent re més que escoltar.

Finalment, jo em quedo amb una sensació: la de tenir ganes de tornar-ho a escoltar, possiblement en condicions molt diferents, però sense oblidar aquest primer cop...


www.gossos.net