Con todos ustedes...

...lo que para mí es la mejor Worldwide Web

(y no, no es la mía...)

Polsera de Pandora

Que bé! Li he comprat a la meva parella una d’aquestes polseres que estan tant de moda. Segur que li encanta. A més, així facilitaré la vida a tothom que li hagi de comprar un regal perquè no hauran de pensar re, sinó únicament comprar una altra peça (pel mòdic preu d’uns 25€) i així regal solucionat. A més a més, a mesura que la polsera es vagi emplenant de peces, podrà donar la imatge de que és molt estimada, de que la gent es preocupa per ella i de que mola molt. A més peces, més enveja produirà. És com el facebook, que a més amics, més guay. Jo li regalo amb dues peces inicials, perquè no es cregui que no l’estimo. Una té un dibuix d’una càmera, perquè li agrada la fotografia i l’altre d’uns macarrons perquè es el seu plat favorit.

Fora conyes. Jo, sincerament, no necessito tenir cap objecte per demostrar públicament i incessantment aquests valors socials. Em fa pena que hi hagi gent que valori així (peça més, peça menys) aspectes, al meu parer, d’una importància inquantificable.

Bé, me’n vaig, que tinc pressa. He quedat per comprar-li a una amiga alguna peça de pandora perquè cregui que la valoro (per comprar-li això i no per cap altre cosa...). Espero fer-la feliç.

Cuestión de... SUERTE !?

(Y si no...) Tiempo al tiempo

Pensar en el ayer para salir del hoy y adentrarnos en el mañana. Saltar al espacio temporal y no preocuparse por ello. Darnos cuenta de que el tiempo es una invención, y la perfección un mito. Olvidar el tiempo, olvidar si ahora es pasado, presente o futuro. Todo tiene plazo de entrega, de caducidad o de expiración. Utilizar el momento actual incesantemente y no estar sujeto a las condiciones sociales que nos imponemos. Olvidarse del resto e ir a la de cada uno. Estoy cansado. Dejar de hablar del tiempo y comenzar a vivir.

...hay que ver qué rato más tonto me he pasado escribiendo esto...