Dia 1

T'has posat mai a escoltar un CD?
Ja m'entens, no em refereixo a estar-ho sentint mentre fas qualsevol cosa...
La meva resposta segurament seria un "no tinc prou temps" però això, creu-me, és mentida.
Ahir vaig anar a una presentació d'un CD. Amb presentació vull dir que encara no ho han posat a la venda. La veritat és que era una situació un tant estranya (poc freqüent) i per això la volia descriure.

El dia abans, el grup ens va citar a l’SGAE (sí, sí el últimament tant criticat recinte) a una hora en concret dient que farien una presentació. Finalment, a l’hora indicada vam poder accedir a la petita sala. Unes 40 persones seriem les afortunades d’escoltar-ho dues setmanes abans de que sortís a la venda.

Davant nostre, a pocs metres, el grup va fer un speech de com ells descrivien el disc, que esperaven i poc més. A continuació van marxar a una sala adjunta i ens van posar el CD. Hi havia uns tres o quatre altaveus per la sala. Aquest va ser el primer contacte. Potser el volum estava massa alt com per apreciar al detall cada cançó i les condicions no eren les òptimes, ja que molta gent parlava, però em va resultar molt curiós.

A mig disc, van parar-ho, i els components del grup ens van demanar el nostre paper ja que tret de molt poca gent, ningú havia escoltat encara aquelles melodies. Vam acabar de sentir-ho i finalment ens vam acomiadar (més aviat va ser un “fins un altre”) dels cantants.

Érem un grup heterogeni. Tot i així, tots nosaltres érem verges a les cançons que sentíem. A més, teníem al grup molt a prop i casi bé que podien sentir les nostres impressions inicials. Era excitant apreciar música nova (amb la sensació tant indescriptible que sol deixar la primera vegada) i al mateix temps compartir-ho per una banda amb gent desconeguda i per altre amb els mateixos compositors, tot fent re més que escoltar.

Finalment, jo em quedo amb una sensació: la de tenir ganes de tornar-ho a escoltar, possiblement en condicions molt diferents, però sense oblidar aquest primer cop...

www.gossos.net