“Merda, he acceptat com a amic en aquest...”
Bé, aquesta és una frase que vaig sentir l’altre dia al treball i em vaig quedar impregnat de tot allò que donava per suposat.
En la meva opinió hi ha un deteriorament de les relacions socials. Pels d’abans tenir amics era una cosa íntima, i es contaven amb els dits d’una mà. Ara és una representació de “poder”, d’estatus, de manera que aquell que té 130 amics és un crack, per contra del desgraciat que només en té 25.
Molt millor vist que altres programes de televisió, considero aquesta “xarxa social” com el mode de xafardejar del segle XXI. He comprovat que la major part de persones hi entren per veure que ha estat fent els seus “amics”, quines fotos han afegit (i si estan o no etiquetats) o a quin grup s’han aficionat per intentar endevinar els seus interessos. Quina llàstima, sincerament.
També està l’interès per tornar a contactar amb aquells companys de classe de la infància, aquell curs que vaig realitzar fa anys o aquella persona que vaig conèixer a Dublín. Personalment crec que si he pogut continuar sense saber re d’aquell individu durant anys, no tinc cap motiu per contactar i saber “com li va”. Si he estat 10 anys sense ell/a, hi puc estar 10 més; però clar, això ja és (en el pitjor dels casos) 1 “amic” més.
Sé que la major part de persones que llegeixin això, per no dir totes (que tindran Facebook) pensaran que tinc una actitud massa radical, estaran en desacord amb mi i em podran indicar tota una sèrie d’excuses ineficaces pel que és la meva manera de pensar.
No em busquin pel facebook, jo de moment no he caigut en la trampa social.
En qualsevol cas, tinc una bona notícia pels seguidors: properament ho podreu consultar des del msn amb “Facebook para MSN Messenger.” (Que bééééé!)
4 comentarios:
Jo no en tinc :D! i encara segueixo contant amb els dits de les mans els meus amics. Per cert, que prfereixes el dit index o el anular??
hahaha!!! ara dius aixó, com la gent que no volia tenir ordinador fa segles i ara tothom el necessita. Ja veuràs com caus...
Puede ser que yo sea de las de antes, de lo cual me enorgullezco, mis verdaderos amigos no son muchos, los "amigos" de ahora son conocidos. El concepto de amistad es diferente. Solo los de antes conocen realmente como soy. Nos vemos en el trabajo que por cierto sigo encontrando a faltar las charlas de las tardes...y no sabes como!!!
A veure el facebook és una ful. Fa anys que existeix i (alguns en formavem part) i de cop s'ha convertit en moda, com ho va ser el msn o com ho va ser el irc. Tinc 140 amics i me la sopla pq només em parlo amb 2 que desgraciadament han abandonat altres mètodes de comunicació per estar exculsivament en aquest. Gran putada. Atractivament addictiu, perfecte per perdre el temps.
No deixa de ser una nova forma de comunicació interessant en totes les seves magnituds (sobretot si et vols fer fan de Mr. Denholm Reynholm o de Star Wars) no obstant la crítica hauria de anar orientada cap a la Moda, cap a la Hipocresia que es respira i la Falta de temps a les coses improtants. (FHM així és fàcil de recordar).
Admirable i despreciable, com nosaltres mateixos.
Publicar un comentario