4.11.08

¿Se considera usted inteligente?

Bien, para la psicologia de la educación, en concreto para Gardner la inteligencia es múltiple; una suma de inteligencia lingüística, lógico-matemática, viso-espacial, corporal-cinestésica, musical, interpersonal, intrapersonal y naturalista. Qué gracioso... parece que al tener que explicar algo aparentemente difícil coge y lo divide, ¿resuelto el problema pues?

Primero de todo se tendría que marcar una clara distinción entre ser inteligente y ser listo; pícaro si me apuras. Sintetizando y metaforizando podríamos decir que el pillo sabe el momento y sitio para realizar la intervención oportuna, mientras que el inteligente conoce lo que tiene que decir y las maneras más apropiadas de hacerlo.

Como casi todo, la inteligencia es multifactorial. Pero en este caso la importancia recae en la inconsciencia del proceso. Hay muchos detalles; que se podrían definir como prácticamente insignificantes que hace que cuando interactuamos o vemos a alguien, con independencia de la presencia o ausencia de conocimiento de la materia-tema de conversación, nos dé una impresión de lo que vulgarmente y simplemente denominamos inteligencia. Ejemplos de ello pueden ser movimientos de las manos, tono de voz, presencia, convicción... quizá lo que digo es que nos basamos en aspectos no verbales para valorar aspectos verbales.

Un caso claro. Un jefe. Mi teoria es que cualquier jefe, por muy cabrón que pueda ser, lo es (me refiero a jefe, no confundamos) por algo. Ese algo que ha demostrado y/o demuestra en cada uno de sus actos; de sus decisiones. Y sino, con el tiempo, ya se encargarán de desvalorizar de tal manera que no se situe en ese prestigioso status. No se trata de un hecho puntual, sino de una continuidad que hace que le asociemos una determinada imagen.

Finalmente, en mi opinión la inteligencia se puede resumir como la capacidad de adecuación al momento (rápida y sobre todo eficaz) y a la toma de decisiones sobre cómo actuar hecha una correcta lectura de la situación.

¿Alguien me puede exponer alguna otra opinión sobre este término?



"Las huellas dejadas sobre el campo de la consciencia no cambian nunca"

5 comentarios:

Klaire dijo...

Like it :)

Anónimo dijo...

Josep Albert, jo crec que la teva tesi del "jefe" no s' adequa a la realitat. Algú va dir que "un jefe es aquel al que se le paga por un trabajo que no sabe hacer"...tanmateix penso que es circumstancial i que depen de molts factors el fet que arribis a ser el cap d' un departament i que un cop hi ets allà normalement amb el teu llenguatge no verbal donaràs a entendre que estàs en un status superior peró aixó no significa que veritabnlement sigui per qué ets més inteligent o més vàlid que qualsevol altre. Al emu parer la inteligència té moltes vessants i segur que algú que té un QI altíssim amb els antics tests que es feien, ambun test "real" d' altres habilitats associades a la inteligència no treu aquest mateix resultat. vull dir que la inteligència és tan àmplia i tan difícil de definir que els tests només ens mostren alguns dels eus vessants i estic en total desacord amb tu amb que el llenguatge no verbal pot exterioritzar el nivell d' inteligència de la gent... Marilyn Monroe no sembalva gaire llesta i busca el seu QI o IQ a internet...

Hest dijo...

Primer de tot deixa'm dir-te que et falta una gran foto que està en "asuntos pendientes".

I segon la veritat es que no estic d'acord amb el resum que has fet d'intel·ligència. Grans personatges han investigat, han fet estudis sobre aquest tema i a tu només s'acudeix donar un resum, que des de el meu punt de vista no s'aguanta per en lloc.
Aviam una persona pot adequar-se a una situació i a un moment concret i no ser excessivament intel·ligent sinó que pot ser una persona "astuta"(es que no se com anomenar-ho), vull dir saber una miqueta de tot i saber combinar-ho,anlitzant la situació i dir les paraules correctes i concretes no és tan difícil.I tu d'això en dius intel·ligència? N'estàs segur?
Llegint el teu resum penso que tothom si pot sentir identificat. Per exemple
podrirem estar parlant d'instint de supervivència. És una capacitat innata de la qual tothom, a excepció de persones amb malalties, la té.
Fixa-t'hi; instint de supervivència és una capacitat d'adequar-se, prendre decisions i ser eficaç valorant la situació amb l'objectiu de sobreviure i/o mantenir l'especie.
Si un resum el puc canviar o adequar amb un altre terme, una de dos o són frases sinònimes o no és correcte.

Sincerament crec que aquest tema és massa complex com per fer una entrada així.

hest dijo...

Bé s'ha perdut una part del text, no se per què però aquí te la deixo.
La entrada es bona fins al moment que dones el teu resum, per què sembla com contradictori com si confonguessis "pillo" i intel·ligent. Com si res de lo explicat tingues sentit.
Jo li afegiria més factors com per exemple la memòria ( sinó emmagatzemes la informació no la pots fer servir)i la experiència( sense la qual no pots adequar-ho a res.)Ara mateix no me'n venen més al cap però si fos el cas ja tu deixaré per aquí.

Moli dijo...

Albert ho se, ignoraràs part dels comentaris que ha escrit l'altre gent, n'estic convençut, te la pelen perquè tu saps de què parles tu, i si volguèssis parlar del que parla la majoria de gent ho manifestaries.

Només crec que no has diferenciat bé el pícaro vs. l'intel·ligent, i més perquè just a mi sovint em dius que tinc com molta intel·ligència "social" i tal i com ho has dit no sabria a quin dels dos grups col·locar-me.

Parlem-ne