25.9.08

Finalmente, empezamos

Todo lo bueno se acaba. O lo que es lo mismo, para que haya algo bueno tiene que haber cosas malas y cosas peores. Fuésemos a dónde fuéramos volvemos a estar aquí. ¿Y de qué sirve haber recorrido tantos (kiló)metros si, en nada, volvemos? No acabo de entender ese concepto de viajar. Algunos dicen que es para encontrarse a sí mismo… aunque quizá lo que buscan inconscientemente es perderse, o bien durante unos días olvidar que tarde o temprano todo volverá a ser como antes de irse. Conocer nuevas culturas y todo ese rollo verdad… ¿y crees que hace falta ir muy lejos para eso? Tu vecino mismamente es un mundo por conocer, aunque claro, eso no nos costaría las inversiones de los últimos meses. Citando a Mark Haddon en El curiós incident del gos a mitjanit:I la Siobhan diu que la gent se’n va de vacances a veure coses noves i a relaxar-se, però a mi no em relaxa pas i, a més, es poden veure coses noves observant terra amb un microscopi o dibuixant la forma del sòlid resultant de la intersección de 3 cercles de la mateixa espessor en un angle recta.

Volviendo al tema. Quizá es una necesidad. No lo digo como necesidad biológica ni nada así, qué estupidez entonces. Me refiero a que si no lo viajamos, no empezamos igual, no nos sentimos liberados, relajados o simplemente distraídos durante el tiempo estival.

¿Encontrarse a uno mismo? ¿En otra ciudad tan lejana? Quizá si es verdad que te conoces más a ti mismo, sabes cómo reaccionas o por ejemplo si esa comida tan rara de la que nunca habías oído hablar te gusta o no. Y con ese tema puedes rellenar innumerables espacios en blanco de conversaciones en las que te crees culto o interesante por aportar esa simple anécdota. Yo creo que más que encontrarnos, nos dejamos. Nos dejamos en cada uno de los rincones que visitamos de una y otra ciudad. Morimos a lo largo de cientos de ciudades lejanas para no morir en nuestra ciudad habitual, diaria y monótona.


* Que la vida a tu lado tenga más que sentido... *


3 comentarios:

palau92 dijo...

Em sap greu però no puc estar més en desacord.
Sí que t'ajuda a trobar-te. T'ajuda a perdre't i a tot el que pretenguis. Ara parlo en primera persona. A part de les intencions que hi hagi buscat, practicar l'anglès and so on... m'hi he trobat. Diuen que un no es pot veure la pròpia palla de l'ull.. però què passaria si et veiessis l'ull des de fora. Em refereixo a que cal sortir del teu entorn habitual per veure què fas, per reconèixer què és la "normalitat" i en què ets diferent. Quin ha estat el teu paper arreu i què poodries fer per reconduir el teu paper a allò que realments vools fer.

Personalment m'he trobat a mi mateixa. Sóc la mateixa, potser sí. Però només en aparença. He après dels meus actes. He après què em fa ser jo, aquells trets que he de mantindre, però alhora he après quins són aquells trets banals que, si els perdo no passa res xq o 1. molesten, o 2.em vulgaritzen.

Em sap greu però no m'ha agradat gens aq entrada.

Anónimo dijo...

Algunes reflexions...

Potser no en trobes amb tu mateix, però gaudeixes de les experiències i de saber que les pots afrontar tu sol o, si vas acompanyat, gaudir-les amb altres persones. És un hobbie molt comú; "m'agrada viatjar" és una frase en boca de quasi tothom. No és dolent, fas coses diferents. Esculls on, amb qui i què faràs quan hi arribis. Conèixer el món en el que vivim és essencial i ens reconforta saber que coneixem altres cultures.

Recórrer tants quilòmetres serveix per gaudir de moments diferents, de paisatges diferents, de gent diferent. I per sentir que tens el poder de decidir com "gastaràs" les vacances a l'agost o un finde qualsevol d'octubre. Tan se val, no és tan sols una manera de relaxar-se, és una forma d'anar configuran-te a tu mateix, a créixer com a persones. A cas no senties la primera vegada que marxaves a algun lloc que tu decidies (crec que en aquest cas van ser 5 dies a Roses) que gaudies d'una mínima llibertat sobre tu mateix? Crec que et contestaràs a tu mateix que sí, i que no estaràs d'acord amb mi en altre coses.

En qualsevol cas... no li donis tantes voltes. A més... no et facis el dur, "t'agrada viatjar"...

Un petó

Moli dijo...

Posaré els punts sobre les "i"s.
Estic d'acord en tot menys en una cosa, estem parlant de viatjar?
Perdona crec que el que fem és turisme, i amb el turisme pretenem viure el mateix que un viatjant, o almenys això és el que creiem que fem.
Viatjar és viure, no veure.
En fi berto que em dones a parlar, i parlar m'agrada, i escoltar-te m'agrada.